El resultat de  les  darreres eleccions europees, va ser claríssim: va guanyar per pallissa l’abstenció.  I potser la classe política s’ho hauria de fer mirar, perquè si entre 34 candidatures presentades, al 50% dels espanyols no els hi escau cap d’elles, alguna cosa falla en aquest país.
Penso que no cal seguir parlant del tema, perquè si aquestes eleccions no han motivat els electors a anar a votar, una setmana després no serà actualitat. Mentre escric aquestes línies, el whatsapp del poble es dispara. L’obro, hi ha un missatge amb un vídeo del programa de l’Helena Garcia Melero d’aquest matí a TV3, en què ha parlat del problema de la gasolinera d’Orriols, la que està a la sortida de l’autopista cap a l’Escala i que pertany a Bàscara, municipi empordanès conegut pel seu pessebre vivent i famós des que els seus veïns van tallar reiteradament  la carretera Nacional II exigint que deixessin de circular camions pel centre del poble. La lluita va ser llarga i dura però el triomf rotund, i van aconseguir que l’autoritat competent desviés els camions per l’autopista, quan encara era de pagament,  per alliberar els veïns de la tortura i la contaminació que suposava la circulació constant pel davant de casa seva. 

Han passat uns anys d’aquesta reivindicació, a Bàscara el transport amb camions —cada vegada més utilitzat— ja no és un problema i la pau ha tornat al territori. Però un mal dia un empresari del transport espavilat va veure que en aquest bucòlic paisatge empordanès, qualificat dins el Pla director d’Urbanisme com a rústic protegit, hi havia una gasolinera morta de fàstic on, de tant en tant, s’aturava un cotxe a posar benzina i a fer la xerradeta amb el noi o noia de la caixa. 
L’home, amb un visió capitalista  del negoci, es va fer una ràpida composició de lloc: a pocs quilòmetres de la frontera amb França, a la sortida de l’autopista de l’Escala, sense els embuts de les guinguetes de peatge, una gasolinera enmig del no-res, rodejada de camps. Fantàstic! La compro! Poso el gasoil deu cèntims més barat, llogo als pagesos els camps de secà dels voltants, que no valen res, i ja tinc una base de parada de camions collonuda per quatre duros. I així ho va fer. A partir d’aquí passen els dies i cada cop hi ha més camions, els camps comencen a transformar-se en un improvisat pàrquing fins que un dia hi entren excavadores i comencen a remenar la terra a l’entorn de la benzinera.

La tranquil·la estació de servei, que semblava treta del decorat de la pel·lícula París, Texas de Wim Wenders, es va  transformant en el paisatge apocalíptic de Mad Max, amb la presència cada cop més nombrosa de manades de grans camions que entorpien l’accés a qualsevol vehicle petit. Els veïns del poble, habituals clients de la gasolinera, vam començar a renunciar-hi. Paral·lelament a l’expulsió dels cotxes, la colonització dels  tràilers va ser ràpida i dura. 

Com a l’Oest americà, la llei del més fort es va anar imposant i, igual que a les pel·lícules de «vaqueros»,  la legalitat i les normes de convivència van ser trepitjades impunement, i es van tornar habituals, en aquest tram de carretera, les infraccions de trànsit i les invasions de les voreres, que obstruïen el pas i posaven en perill la resta de conductors. Tot va començar quan camions de gran tonatge, o  tràilers amb remolc, feien un gir en angle recte per entrar a l’estació de servei des de  la part contrària a la direcció que portaven, saltant-se una doble continua. L’explicació era molt senzilla: els camions surten de l’autopista amb l’única finalitat de carregar aquesta benzina més barata i no volen perdre temps  fent els tres quilòmetres que els separen de la rotonda, on podrien fer el canvi de direcció sense perill. Ja ho sabeu: el temps és or. 

La transformació de petita benzinera en gran estació de servei, l’increment incessant de camions i les obres i moviments de terra del voltant amb la perspectiva d’un macropàrquing de camions van esverar als veïns fins al punt de fer una convocatòria al pavelló de Camallera i decidir constituir-se en associació per tal de parlar amb les autoritats corresponents i aturar l’atemptat ecològic que s’estava començant a perpetrar. 

Es van fer consultes a l’Ajuntament de Bàscara, a Carreteres, i denúncies a Trànsit i als Mossos. El primer va assegurar que no havia donat llicència d’obres per a aquesta ampliació i, per part de Trànsit, l’únic que es va aconseguir és que es posessin senyals davant de la benzinera de prohibit girar; d’aquesta manera  els camions que ho volguessin fer, haurien d’anar obligatòriament fins a la rotonda de Camallera. 

Però no comptaven que fer sis quilòmetres extres en un recorregut de milers de quilòmetres  no entrava en el plans d’alguns camioners, i que això els justificava passar-se per l’entrecuix els senyals i normes de circulació. Altres que havien optat per fer la gran travessa cap a la rotonda se’n desdeien a la meitat i optaven  per fer drecera girant en rodó a l’entrada de Llampaies, i s’emportaven per davant, si no eren gaire destres, tanques, pilones i fins i tot pals de la llum. Sembla ser que res els deté quan la fam de gasoil els apressa.

La resta, els que són respectuosos amb l’odre d’anar a voltar fins al giratori de Camallera, han convertit el tram Orriols-Llampaies - Camallera, tant d’anada com de tornada, en un veritable circuit automobilístic de camions, com queda provat de forma inapel·lable en el cautxut impregnat al terra de la carretera a la rotonda.

En el programa de TV3 de la Melero, l’alcalde de Saus-Camallera i Llampaies, deia que la solució era la construcció d’una macrorotonda, que ja estava prevista, a la sortida de l’autopista i una connexió directa des d’allà a la benzinera. 

Entenem els veïns que aquesta no és una solució, ja que l’únic que s’aconseguirà serà consolidar i engrandir l’actual estació de servei. 

Transcric el darrer whatsapp que acaba de publicar-se en el grup de No Pàrquing Orriols:
«La solució no és la rotonda, és una benzinera de carretera, i per tant no està pensada per abastir els camions en trànsit per l’autopista. En realitat el que seria apropiat és que hi hagi una prohibició, com la que existeix a l’N-II i no deixar circular camions fora de l’autopista excepte els que estiguin en trànsit, és a dir, que hagin d’anar a l’Escala, Camallera, etc. No podem normalitzar una activitat que no està pensada per a aquesta benzinera, una activitat il·legal d’aparcament en sol rústic especialment protegit i un trànsit de camions que posa en risc els altres usuaris. Què passarà si hi ha una rotonda? Potser s’acabaran els problemes dels camions? En realitat, només poden utilitzar la part dels assortidors antics, que és el que estableix la llicència ambiental. Estic intentant que m’entregui l’Ajuntament  l’expedient d’obres il·legals per veure què estan fent.»

De vegades penso que hi ha una voluntat de destruir el paisatge de l’Empordà i per això subscric plenament la proposta que fa el periodista Rafael Poch, en el grup de No Pàrquing Orriols: «És clar que tenim per endavant un futur de continus i accelerats excessos ambientals per continuar fent negoci, ara “sostenible i renovable”, a costa del territori, sense la menor connexió amb les necessitats de la població i la racionalitat  energètica. Per això seria convenient crear xarxa civil i professional als pobles per tal d’estar a l’altura del repte. Una cosa estable i permanent amb un nucli rotatiu de voluntaris i una assemblea de socis de suport, que vagi mes enllà dels problemes puntuals que, repeteixo, es multiplicaran amb l’ocàs del negoci dels combustibles fòssils».

La tribu està molt emprenyada i millor que no juguin amb ella trepitjant i malmetent el seu territori. La composició és variada: hi ha pagesos que ja han agafat pràctica a tallar carreteres i autopistes, joves actius amb ganes de gresca i avis nostàlgics de les revolucions dels anys setanta, que estarem encantats d’asseure’ns a la carretera davant de la benzinera.