El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera va inaugurar, el passat 22 de febrer, una exposició de l’artista Francesc Abad (Terrassa, 1944), que es perllongarà fins al 6 d’octubre i que aplega les seves realitzacions centrades en la reflexió sobre la convulsa memòria del segle xx. El títol de la mostra, comissariada per Cristina Massanés, és «Gent de re», que és la traducció de l’expressió francesa gens de rien, que fa referència a aquelles persones socialment ignorades. S’hi recull bona part de la producció que l’artista ha realitzat al llarg de la seva trajectòria, iniciada el 1972 (en les fileres de l’art conceptual) i, que a partir dels vuitanta, s’ha centrat en unes instal·lacions de gran impacte. 

El vincle d’Abad amb el MUME no ve d’ara. Es va iniciar ja des de la mateixa concepció del centre. En el moment de conformació del projecte museístic, a l’inici del nostre segle, els comissaris de la iniciativa, Jaume Santaló i jo mateix, vam voler combinar les mostres d’art de l’època de l’exili amb aquelles més contemporànies i avantguardistes per tal que els visitants prenguessin consciència que quan es parlava de l’exili no es parlava d’un fenomen exclusivament d’un passat llunyà, sinó d’una realitat viva del present i (segurament i malauradament) del futur. En aquest propòsit, l’obra d’Abad era perfecta, ja que, a part del seu caràcter innovador i compromès, hi afegia un component de reflexió rigorós fet a partir de l’obra de pensadors com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Ernest Bloch o Teodor Adorno. Quan s’inaugurà el museu, el 2007, ja hi havia dues obres d’Abad en un lloc emblemàtic, que encara avui resten allà mateix. Una era un seguit de fotografies que ocupaven tota una gran paret on es veu com un paper amb la paraula memòria, escrita amb tinta, es dissol gradualment en un plat ple d’aigua. La idea de fragilitat de la memòria hi és perfectament explicada. L’altra peça, integrada en el discurs expositiu, és la contraposició de dues fotografies de dues escalinates. Una és la de la pedrera de Mauthausen i l’altra, la de la catedral de Girona per on baixa Franco amb tot el seu seguici. Així denuncia la responsabilitat del franquisme envers la reclusió i assassinat dels republicans catalans i espanyols que hi foren internats.  

En l’exposició actual, a la sala temporal, hi podreu veure l’homenatge al Winnipeg, la instal·lació sobre Primo Levi i les imatges de muntatges efímers com els dedicats a Auschwitz o a la destrucció de la memòria. Es tracta d’una mostra única per conèixer una part molt significativa de l’obra d’aquest creador-pensador, que es veu complementada per un catàleg excel·lent: «Contemporaneïtat-memòria i resistència», que recull de manera raonada el conjunt de la seva producció.