Un bon amic manresà, el professor Jordi Tomàs, que sap que m’interessen totes les coses de l’Empordà i de Figueres en particular, em va sorprendre a la tardor del 2022  enviant-me un retall (pàgina 8) de la publicació Regió 7, edició del 22-II-2022, on apareixia un article encapçalat amb el títol «Cerebrino Mandri, publicitat fàrmacs». Em plau reproduir-lo, resumit, per la referència a Ramon Mandri Campanar, poeta i farmacèutic que va exercir a Figueres durant el segle xix i al seu fill Francesc Mandri Vila, nat a Figueres el 1883 i traspassat a Barcelona el 1971, per la qual cosa enguany es compleixen 140 anys del seu naixement. L’article de Regió 7 diu el següent:

«Quan dos migranyosos es troben, tard o d’hora la conversa acaba arribant al punt on s’intercanvien remeis i es fan recomanacions que afirmen que són infal·libles. Fins no fa gaires anys una d’aquestes solucions era recórrer a un peculiar calmant anomenat Cerebrino Mandri. De fet, si es va acabar comercialitzant va ser precisament pel boca-orella entre malalts i per la visió del fill del seu inventor, que efectivament es deia Mandri.Ramon Mandri Canpanar. Era un farmacèutic que va exercir a Figueres durant el segle xix. Aleshores aquests professionals de la salut no només despatxaven medicaments sinó que elaboraven les seves pròpies fórmules. Ell va crear un producte que servia per combatre el mal de cap, però qui va triomfar va ser el seu fill Francesc Mandri Vila.

Nascut a la capital empordanesa el 1883, primer va estudiar medicina i es  va doctorar. A diferència del seu  progenitor, va instal·lar-se a Barcelona i paral·lelament a la seva feina també va començar a treballar per millorar la fórmula paterna. En veure que no tenia prou coneixements de formulació, ja de gran va estudiar la carrera de Farmàcia i es va llicenciar el 1922, quan tenia 39 anys.

El resultat de la seva audàcia comercial va ser el naixement d’una de les marques de la indústria farmacèutica catalana: Cerebrino Mandri. Si va aconseguir tanta popularitat va ser tant per la seva eficàcia com també per les intenses campanyes de publicitat. Els anuncis, que apareixen als grans diaris i revistes, sempre eren protagonitzats per un home de posat sever, vestit amb jaqué i camisa blanca que, amb gest autoritari, assenyalava el nom del producte amb el dit índex de la mà dreta. Aquell personatge icònic va formar part de la publicitat i va sortir de l’enginy i el talent del mític dibuixant Gaietà Corner. Aquell artista va formar part de la brillant generació d’il·lustradors que van triomfar gràcies a la bona salut de la premsa catalana. Entre d’altres més coneguts, hi havia Junceda, Elias-Arpa, Llaverias, Opisso... Els seus treballs van aparèixer a les  pàgines de capçaleres com Cucut, L’esquella de la Torratxa, El Patufet, La Veu de Catatalunya, un món que va desaparèixer amb la dictadura franquista.

Pel que fa a la fabricació del medicament, es va començar a produir en una farmàcia del carrer Ample, i a mesura que el negoci augmentava, s’anava traslladant a unes instal·lacions més grans fins que va obrir la seu definitiva al carrer Provença. Francesc Mandri ja no es va moure de Barcelona, on va morir el 1971. Tot i la seva desaparició, aquell remei per al dolor que havia nascut a Figueres es va continuar venent fins a l’any 2008, quan l’Agència Espanyola del Medicament va ordenar que fos retirat del mercat.

Aquell preparat sorgit d’una farmàcia empordanesa no va superar els controls del segle xxi però la seva imatge icònica ha quedat gravada en la memòria de moltes generacions que recorrien a Cerebrino Mandri com a única esperança per combatre la migranya.

Els  pròxim medicaments segurament seran molt més eficaços per acabar amb aquest terrible tipus de mal de cap, però és més que possible que no tinguin un nom tan peculiar com aquest.»

I dos afegitons a la mateixa pàgina de Regió 7.

1- L’anunci del producte: «Si padecéis de jaqueca, neuralgias, dolor de cabeza, nerviosos o reumáticos, usad siempre Cerebrino Mandri. Nunca perjudica. Se vende en farmacias, droguerías y centros de especialidades. Ancha, 25, farmacia. Barcelona.

2- El perquè del carrer Mandri, una altra branca familiar. Tot i que a Barcelona hi ha un carrer de Mandri, no està dedicat als farmacèutics Ramon i  Francesc per reconèixer la seva tasca de crear el famós medicament contra el dolor, sinó a una altra branca de la família que tenia una masia, Can Mandri, en aquesta mateixa zona, quan Sant Gervasi de Cassoles encara no era un barri de la ciutat sinó un poblet als afores de la capital.
Fora bo investigar molt a fons la biografia de pare i fill i també l’eficàcia del fàrmac i com es va retirar del mercat l’any 2008. Jo personalment recordo quan vivia a Figueres (av. General Mola, avui Pujada del Castell, anys 50-60) haver vist per casa el medicament i haver-lo pres en alguna ocasió els meus pares i avis per prescripció mèdica per a la migranya, mal de cap i, fins i tot, haver d’anar a una farmàcia de guàrdia a comprar-lo per certa urgència.