Quina va ser la participació de les dones en el gran exili del 1939? Per més que els estudis fets des d’una perspectiva de gènere sobre el tema són encara reduïts (com ara el de Gemma Domènech sobre biografies d’exiliades fet recentment al Segundo diccionario de los catalanes de México), no és gens agosarat afirmar que hi tingueren un paper destacadíssim. Parlem de milers i milers de dones que emprengueren soles o amb els seus familiars un camí que, iniciat cap al final de la Guerra Civil, es va arribar a perllongar, en alguns casos, fins al final del franquisme, gairebé quaranta anys després. La pluralitat de noms, de situacions, de professions, de vivències de tota mena fan gairebé impossible una relació exhaustiva. I, tanmateix, cal fer-la, perquè siguem conscients del seu abast i per poder recuperar un llegat (intel·lectual, artístic, laboral, polític, resistencial, vivencial…) que ens ha de ser molt útil ara i aquí, en un segle en què, com ja s’ha vist, el fenomen de l’exili és de punyent actualitat.

L’exposició «Exiliades. Els fils vermells entrellaçats», que s’inaugurà dissabte passat al Museu de l’Exili de La Jonquera (MUME) i que es perllongarà fins al 3 de setembre, vol fer una aportació substantiva a l’esforç de conscienciar un públic ampli (però també els especialistes) de la necessitat d’aprofundir en la qüestió de gènere, de mostrar la gran pluralitat d’aportacions que les dones van fer al llarg exili republicà i antifranquista, i de recuperar alguns dels seus noms més representatius. La mostra, comissariada per la professora Teresa Férriz, ha comptat amb la imprescindible col·laboració del realitzador Felip Solé, la documentalista Veronique Salou Olivares i la dissenyadora Mireia Luna, així com de l’equip habitual del museu.

En la mostra, el context històric general i les condicions genèriques a les quals es van haver de sotmetre les exiliades es combinen amb les biografies d’un seguit de noms significatius, però no sempre coneguts del gran públic. Així, hi trobem la prestigiosa pedagoga Dolors Canals, al costat de la periodista Irene Polo, la cantant Teresa Rebull, les escriptores Montserrat Abelló, Anna Murià i Maria dels Àngels Vayreda, Neus Català (deportada als camps nazis), Dolors Bargalló (presidenta de la Unió de Dones de Catalunya) o la gran pintora Roser Bru, entre moltes altres. Objectes i documents d’època es combinen amb filmacions d’entrevistes i una galeria de retrats dibuixats per Juan Chico Ventura que presideixen l’entrada a l’exposició.  

Teresa Férriz ha remarcat l’objectiu final de la mostra: «No és només un homenatge, sinó la certesa que les nostres mirades sobre l’exili seran, a partir d’ara, més plurals i igualitàries».