Un dels aprenentatges de més valor que ens ha deixat l’època covid és la certesa que ens cal recuperar l’espai públic per a la gent. Els carrers, les places, els passejos… han de tornar a ser per a les persones, per gaudir-los, per veure’ls.

El futur dels nostres pobles i ciutats passa per tornar a tenir espais còmodes, segurs i agradables, que tornin a ser dels veïns i veïnes, recuperats als cotxes i a tot un trànsit rodat que fa soroll, contamina i aparta els vianants.

En aquesta idea s’emmiralla la proposta que des d’ERC L’Escala hem traslladat al Govern sobre generar camins escolars segurs al voltant dels centres educatius. Un projecte global a l’entorn dels centres que generi independència als infants i seguretat a les famílies. És cert que a l’Escala s’ha fet algun pas per generar seguretat davant l’escola Empúries, tallant el trànsit en els moments d’entrar i sortir, però no és més que una acció tímida i puntual. Cal anar més enllà de posar policia a l’entrada i sortida de l’escoles o de no deixar aparcar davant la porta, i treballar en un projecte per aconseguir entorns segurs, accessibles, ben senyalitzats i sostenibles.

Aquest projecte, que neix a principis dels anys 70 a Dinamarca i entre els anys 1985 i 2000 es desenvolupa a 45 escoles dels Països Baixos, s’ha anat escampant arreu del món i ara ja és una realitat a molts municipis del nostre país. L’objectiu del projecte és implantar actuacions de mobilitat, senyalització i intervenció urbanística pensades per garantir i augmentar la seguretat viària en els entorns escolars i conscienciar les famílies, mestres i alumnes de la necessitat d’accedir a l’escola de forma segura, autònoma i saludable, i indicar la presència de nenes i nens en un entorn concret a tots els usuaris de la via pública, especialment als que es desplacen en cotxe.

Els camins escolars segurs són entorns acotats que guien els trajectes dels infants, ajuden els educadors i educadores en el projecte pedagògic i donen seguretat a les famílies en el moment de començar a deixar a anar sols els seus fills i filles. Cal pensar també els pobles i ciutats amb ulls d’infant, perquè ells són el futur de les nostres viles i han de sentir-se-les seves i poder-les gaudir de forma autònoma. Els hem d’incloure en la construcció del futur del nostre municipi perquè son ells qui l’hauran de viure en el futur.