La definició de stand by és “aparell que es troba connectat però en repòs a l’espera de rebre ordres”. Així és com veig jo les borses europees ara.

Les borses, després de l’impuls que van tenir al desembre i que feia pensar que s’allargaria al primer trimestre del 2017, s’han quedat aturades des de l’inici d’any. En aquesta situació és quan es presenten els dubtes de sempre: tornarem enrere o es tracta de consolidar nivells per pujar?

Si observem les borses americanes, de moment han superat nivells respecte de les europees i el més lògic seria pensar que a Europa passarà el mateix. Però qui fa molts anys que s’hi dedica podria afirmar que no és confiable que hagi de passar i ningú pots assegurar-nos que el trencament cap amunt de les borses americanes, en el nivell que es troba actualment, pugui ser fals i acabin reculant amb força per qualsevol notícia econòmica o geopolítica.

La meva recomanació en aquestes situacions és no avançar-nos als esdeveniments i, si estem invertits, no desfer posicions perquè tampoc hi ha motius fonamentals ni tècnics per reculades de profunditat, i ens podríem perdre una important pujada en cas de trencar els nivells actuals.

El mercat EUA amb prou feines manifesta impacte pels problemes europeus. A Europa no apartem l’ull del sector bancari, sens dubte un dels més perjudicats i amb una situació fràgil i vulnerable a qualsevol xoc. Amb una recuperació des de mínims del Stoxx600 Banks d’un 50%, es fa complicat pensar a seguir escalant posicions a curt termini sense que apareixin més dades positives a l’economia o que es produeixi un escenari en què els bancs puguin augmentar els seus marges de beneficis, llastrats per un nivell del tipus d’interès massa baix durant massa temps.