Tret de sortida a la Càtedra Envelliment i Salut de la FSE i la UdG
La jornada inaugural va fixar el full de ruta d’aquesta nova plataforma

La Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG) va acollir dijous la presentació oficial de la Càtedra Envelliment i Salut, impulsada per la UdG i la Fundació Salut Empordà (FSE). L’esdeveniment va servir per fixar el full de ruta d'aquesta nova plataforma, que neix amb l’objectiu de donar respostes als reptes d'una població cada vegada més envellida, més diversa i amb valors canviants.
L’acte va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones, i l’obertura va anar a càrrec del director de la Càtedra, Oriol Turró; el director-gerent de la FSE, Xavier Verdaguer, i el vicerector d’Impacte al territori i ambientalització de la UdG, Ignasi Rodríguez-Roda. Tots tres van coincidir en la importància estratègica d’aquesta aliança per vehicular coneixement, innovació i recerca, i per treballar en la millora de la qualitat de vida i la salut de les persones grans.
L’ÈTICA COM A PILAR. El plat fort de la jornada va ser la conferència de Marije Goikoetxea, professora i investigadora en Ètica Aplicada de la Universidad de Deusto. Sota el títol «Consideraciones éticas ante el reto social del envejecimiento», Goikoetxea va desgranar els tres eixos fonamentals que hauran de regir aquest nou model. En primer lloc, la necessitat de superar l'edatisme i donar visibilitat a les persones grans com a ciutadans de ple dret; a la vegada que alertava sobre la urgència de prevenir i detectar situacions de violència o maltractament. En segon lloc, l'obligació de prestar suports personalitzats perquè la ciutadania pugui mantenir el seu propòsit de vida també en l’etapa de la vellesa, fugint de l'aïllament i la soledat mitjançant comunitats inclusives. I per últim, entendre la cura com un bé relacional basat en la simetria moral i l’estima, especialment en situacions de fragilitat i dependència.
TAULA RODONA. Posteriorment, es va fer una taula rodona moderada per Pili Monreal, directora honorífica de la Càtedra, en la qual van participar veus de diferents àmbits de la societat. «El públic present avui a la sala és una barreja d’interessos, administracions, perfils professionals, edats... i és l’exemple de la diversitat d’àmbits que conflueixen quan parlem de persones grans», va reflexionar Monreal.
A continuació, va intervenir la tècnica de l’Equip d’Atenció a Famílies i Envelliment del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i investigadora de la Universitat de Girona, Glòria Pla, estirant el fil de la diversitat: «Com a reflexió diré que com hi fa posar de moda un tema! No per idealitzar-lo, sinó per posar-lo a debat des d’una mirada realista i diversa. Parlar de vellesa és una paraula que queda curta i els projectes i recursos s’han d’adaptar a aquesta diversitat», va dir.
I remarcant de nou el concepte de diversitat, la directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Bernat Jaume de la Fundació Salut Empordà, Esther Celda, va afegir: «Des d’un punt de vista de salut, comencem a envellir als 35 anys, per tant, estem mitja vida envellint. És veritat que hi ha un moment en què aquest envelliment és més evident i, també, més divers. Perquè no hem de perdre el focus en una cosa: l’envelliment de qualitat és arribar a ser o a fer allò que té valor per un mateix».
En el cas de la presidenta de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Montse Solé, la seva intervenció es va centrar més en la necessitat d’humanitzar més l’acompanyament a les persones grans: «El gran repte és parlar de persones i no de malalties o pacients. Cal un canvi de mirada i parlar de capacitat i autonomia d’aquestes persones», reflexionava.
Finalment, l’últim a intervenir a la taula rodona va ser el president de l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran de Girona, Martí Vallès, que va posar l’accent en el canvi demogràfic que arriba, tot explicant: «En el moment en què estem, en què cada vegada hi ha més gent gran, no pot ser que nosaltres no puguem decidir sobre les coses que ens afecten. Si representem un 20 % de la població que viu en un municipi, no pot ser que no puguem demanar que canviïn una vorera perquè no ens va bé per caminar-hi. Cal treballar amb la gent gran, no només per a la gent gran. Tenim molt a fer i molt a dir».
Van concloure l’acte el director dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió a Girona, David Àlvarez, i el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, que van refermar el suport institucional a la nova Càtedra per tal de posar el coneixement i la innovació social al servei de la ciutadania.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari