Optimisme entre els amants de l’herpetologia pels signes de recuperació de la tortuga mediterrània a la zona de l’Albera, l’únic reducte de la península Ibèrica on hi resta una població en llibertat. Antigament n’hi havia a tot Catalunya, però la destrucció dels seus hàbitats i les captures per tenir-les d’animals de companyia va fer caure en picat el nombre d’exemplars. Ara està en perill d’extinció, i la població de l’Albera és una de les úniques que queden actualment a Europa.

Per això el 1984 es va obrir el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, que estudia i cria en captivitat aquest tipus de rèptil des del  Santuari del Camp, a Garriguella. I juntament amb la Societat Catalana d’Herpetologia i el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, impulsa estudis sobre el seu estat de conservació. 

El tècnic de la Societat Catalana d’Herpetologia Nil Torres indica que al principi comptaven el nombre d’exemplars que trobaven a tot el paratge. A partir del 2019, però, van canviar la metodologia: van dividir l’espai en quinze parcel·les i ara registren les tortugues de cada zona.

«Estem trobant parcel·les amb cinc, set, vuit o, fins i tot, deu tortugues per hectàrea, cosa que està molt bé. I més si ho comparem amb els estudis anteriors al 2019, que apuntaven que hi havia menys d’una tortuga per hectàrea!», exposa.

Amb aquestes dades a la mà, el cofundador i director del centre, Joan Budó, confirma que la població s’està recuperant: «És un procés molt i molt lent, perquè es comença a reproduir a 14 anys. Però la tendència dels últims anys ens fa ser optimistes», diu. A més, Torres afegeix que des de l’any passat també fan un seguiment del nombre d’exemplars que hi ha fora dels espais habituals, i els resultats són esperançadors. «Tenim una població als nuclis principals, però també trobem moltes tortugues en zones perifèriques, cosa que ens està indicant que es troba en expansió», destaca.

Segons Budó, aquesta recuperació es deu a diversos factors. D’una banda, al fet que en els últims anys no hi ha hagut incendis a l’Albera. D’altra banda, a l’eficàcia que han tingut les tasques de conscienciació entre la població i la prohibició de comprar o vendre tortugues. I també ha sigut clau el paper que ha jugat el Centre de Reproducció, amb un projecte pioner a Europa en la cria en captivitat de la tortuga mediterrània. 

Actualment, tenen tres grups reproductors i solen néixer entre 200 i 300 tortugues cada any. Quan tenen entre 1 i 2 anys, les alliberen a diferents espais de l’Albera i també en parcs naturals com el del Cap de Creus, el Garraf, la serra de Montsant, els Ports de Tortosa, i la capçalera del riu Gaià. 

UN FUTUR FRÀGIL. Tot i que la població de l’Alt Empordà s’estigui recuperant, Torres admet que la seva distribució arreu de Catalunya és escassa. «Fa 50 anys es va extingir i només quedava la població de l’Albera. Gràcies als projectes de cria i alliberament s’han creat noves poblacions, però són petites i estan molt localitzades», diu. Per això considera que el seu futur és «fràgil», ja que qualsevol alteració que pugui haver-hi a l’Albera pot ser letal. «Si per exemple hi ha­gués un incendi que ho cremés tot en pocs dies, hi hauria una gran mortaldat», adverteix.