L’estadística digital liderada per la Diputació de Girona i amb l’impuls de la Generalitat començarà el 16 de febrer. Serà quan s’iniciarà —amb l’ajut dels ajuntaments escollits— el reclutament de participants, que han de ser persones d’entre 16 i 79 anys. L’objectiu és fer una recerca pionera sobre salut pública. Figueres i Llançà són dos dels 18 municipis triats per a l’estudi i en total serà necessari captar 4.000 persones.

La Diputació, a través del Dipsalut, ja ha fet una tanda de visites als ajuntaments seleccionats per establir contactes i comentar les necessitats operatives. A banda de Figueres i Llançà, els altres municipis participants són Girona, Bescanó, la Cellera de Ter, Vidreres, Blanes, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Porqueres, Banyoles, Olot, Besalú, les Preses, Llívia, Puigcerdà, Santa Cristina d’Aro i Palamós.

Per seleccionar els divuit termes municipals, s’han caracteritzat tots els municipis de la demarcació de Girona en àmbits socials, ambientals i de salut, i a partir d’aquí se n’han seleccionat aleatòriament dos o més de cada comarca. La tria de les persones participants es farà aleatòriament seguint criteris científics que permetin garantir una mostra representativa de la població de la demarcació.

La presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, declarava fa unes setmanes que «s’inicia un projecte de país a escala local». Afegia: «Amb el Girostudi tindrem dades de proximitat que reflecteixen la realitat dels nostres municipis. Aquest coneixement ens permetrà anticipar desigualtats, avaluar l’impacte dels determinants socials i ambientals, i dissenyar polítiques que millorin la qualitat de vida a les comarques gironines».

CONTEXT. La demarcació de Girona pateix una desigualtat territorial pel que fa a la disponibilitat de dades municipals, ja que la majoria estan disponibles només en relació amb els municipis de més de 20.000 habitants. L’objectiu és resoldre aquesta mancança, i amb l’assessorament d’un comitè científic s’impulsa la creació de la cohort digital Girostudi, que recollirà dades durant deu anys per analitzar els determinants socials, ambientals i de salut. La cohort digital interactua amb els participants per via telemàtica, fet que facilita la comunicació 365 dies l’any i garanteix una resposta immediata en situacions de crisi sanitària.