La ciutat de Figueres va acollir diumenge la novena edició de la Mitja Marató, una prova que aquest 2025 ha confirmat la seva empenta popular i el seu lloc destacat en el calendari esportiu de l’Alt Empordà. En un any complicat des del punt de vista de la intendència –amb canvis a la junta de l’Associació Atlètica Mitja Marató de Figueres i un seguit d’obres que han modificat el recorregut tradicional–, la principal resposta l’ha brindat el públic: de fet, l’interès ha estat tan alt que els dorsals es van exhaurir en dues setmanes, fet que va obligar l’organització a ampliar-ne un centenar més —també esgotats en qüestió de minuts— i a estudiar noves fórmules per absorbir la creixent demanda. Al final, la rebuda es va traduir en xifres rècord: 1.200 participants entre les diferents categories. 

Durant la matinal de diumenge, les proves –a banda de la Mitja, de 21 quilòmetres, també es va calçar les vambes la cursa dels 10 quilòmetres i, una hora abans, La Menuda, activitat infantil amb inici i arribada a plaça Catalunya– van arrencar a dos quarts d’onze del matí des del carrer Monturiol, un escenari netament simbòlic: és el mateix punt que va veure néixer Salvador Dalí, Carles Fages de Climent i Narcís Monturiol. Des d’allà, el recorregut va fer la volta sencera a la Rambla i va encarar el carrer Nou abans de reprendre l’itinerari habitual, que també va resseguir els nuclis de Vilabertran, Peralada i Cabanes, fins a la meta, situada com sempre a plaça Catalunya. 

Els atletes més ràpids van ser Carles Montllor i Elisabet Martínez, en la Mitja, i l’irlandès Brian Canty i Sònia Bassas en els 10 quilòmetres. En les categories de veterans van destacar esportistes locals com Artur Roig, el corredor per damunt dels 40 anys més ràpid. 

UNA MITJA DALINIANA. Un dels elements més reeixits de l’edició d’enguany ha estat la samarreta tècnica oficial, convertida en peça de col·leccionista abans de començar. La Fundació Gala-Salvador Dalí va cedir una obra per al disseny d’enguany, protagonitzat per la icònica figura de Gala Placídia, musa del geni. D’aquesta manera, l’organització va reivindicar aquesta imatge com una forma de teixir ponts entre esport i cultura, i també com un homenatge al paper de la dona en els dos àmbits. La samarreta es va exposar a l’aparador de la botiga Orígens i també va embolcallar els torsos dels més de 200 voluntaris, peça fonamental per al bon engranatge de la jornada. 

D’altra banda, i fidel al seu esperit solidari, l’activitat ha destinat el seu donatiu a Càritas. El tradicional vessant altruista va complementar una jornada que, més enllà de l’esport, també es va engalanar de música, gegants i amb l’animació de la Tramuntakada.