Un estudi del Consorci de Conservació del Medi Marí ha revelat «l’impacte positiu» per a la fauna i la flora que tenen els camps de boies instal·lats en diverses zones del litoral empordanès. A través d’un protocol, els experts analitzen diversos aspectes com la proliferació d’espècies i el seu desenvolupament o el manteniment de les praderies de posidònia. Un dels creadors del protocol, Boris Weitzmann, explica que fa més de vuit anys que estudien les zones d’abalisament i de bany durant l’època d’estiu, quan hi ha més «pressió turística». L’objectiu és delimitar el que anomenen «àrees verdes marines», que estan protegides per les boies. 

Els camps de boies regulen la navegació, protegeixen els banyistes, permeten que el fons marí no es faci malbé amb els ancoratges de les embarcacions i actuen com a reserves marines temporals durant el període de màxima pressió turística, perquè durant l’hivern es retiren. Aquestes són algunes de les conclusions que han tret els experts del Consorci de Conservació del Medi Marí, després d’analitzar diverses zones abalisades de municipis del Baix i l’Alt Empordà, entre els quals hi ha Castelló d’Empúries i l’Escala.

Aquest protocol dona una base als científics per valorar l’impacte dels diferents camps de boies que hi ha a la costa empordanesa. I una de les coses que han determinat és l’impacte positiu que tenen aquests espais marítims balisats pels ajuntaments. Weitzmann reconeix que inicialment creien que les boies serien un problema i que destruirien el fons marí, però la realitat, diu, «és ben diferent». «Jo m’he hagut d’empassar les meves paraules. Tenir barques i boies en una zona amb molta pressió turística pensàvem que seria negatiu, però el que es veu a la superfície no és el que passa al fons marí», ha remarcat.

Una de les claus és que la boia estigui «ben fixada», tant si és «antiga» amb un bloc de ciment com si és ecològica i està ancorada a una pedra marina. «El que és més important és que el cadenat no s’arrossegui», ha remarcat. També admet que un dels problemes amb els quals es troben és un «equilibri inestable» entre qui creu que cal posar el màxim de camps de boies possibles (per evitar que les barques fondegin a prop de les platges) i qui considera que no cal abalisar els espais on només s’hi pot arribar amb barca.

El creador del protocol considera que en moltes ocasions es tracta d’un «problema de convivència» i reconeix que no és partidari de posar boies «a tot arreu», entre altres motius per l’impacte visual que generen, especialment en un espai com la Costa Brava. Però considera que són «molt importants» en llocs puntuals.