Anna Maria Punset Brugués, referent de la restauració empordanesa, ens deixa als 79 anys
Al costat del seu marit, Lluís Fernández Soler, van aixecar un referent de la cuina empordanesa: el restaurant Els Pescadors

Ens ha deixat l’Anna Maria Punset Brugués, una dona discreta, serena i un autèntic referent de la restauració a l’Alt Empordà, que ens ha llegat una impremta inesborrable. Va ser un pilar fonamental per a la seva família, per al seu negoci i per al nostre sector.
L’Anna Maria va començar a treballar de molt jove, als quinze anys, a casa: a l’hotel Terraza de Roses. Amb naturalitat i vocació es va iniciar al món de l’hostaleria, un camí que mai no va abandonar. Al costat del seu marit, Lluís Fernández Soler, van compartir vida i ofici: primer a Maçanet, després a la Jonquera i finalment a Llançà, on, a partir d’una senzilla taverna de tapes i begudes, van aixecar un referent de la cuina empordanesa: el restaurant Els Pescadors, que recentment ha estat reconegut amb un Sol Repsol, i també l’hotel La Goleta, on va començar tot.
Quan van arribar a Llançà, a la dècada dels setanta, l’Anna Maria i en Lluís s’hi van sentir molt ben acollits per la gent del poble. Aquesta bona rebuda va fer que arrelessin amb naturalitat i que la seva tasca es convertís, amb els anys, en part del teixit social i cultural de la vila.
Treballadora incansable, amb una calma contagiosa i un somriure sempre disposat a acollir, l’Anna era una d’aquelles dones que, sense fer soroll, sostenien família i empresa des de la discreció i el compromís. Mai no va defugir les llargues jornades ni el sacrifici d’un ofici exigent. Estimava la seva feina i trobava sentit en la relació directa amb els clients, aquell tracte humà que ella sabia fer tan natural i proper.
El 2020, des de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, li vam retre un merescut homenatge juntament amb altres dones empresàries del sector. Volíem reconèixer una generació de dones valentes, que van treballar incansablement sense buscar protagonisme, sense rebre la visibilitat que mereixien, però essent fonamentals en el desenvolupament econòmic i social del nostre territori. En un documental que vam preparar amb motiu d’aquest homenatge, l’Anna Maria explicava, amb orgull, com va saber veure que el negoci familiar no hauria arribat on ha arribat sense la visió d’entendre que calia cuinar. Així va començar, aprenent a fer calamars a la romana gràcies als consells d’en Beri, un amic de la família. La seva aportació va ser clau perquè aquella modesta guingueta de platja es convertís ben aviat en un establiment reconegut per la seva hospitalitat i autenticitat.
L’Anna Maria Punset ha estat —i seguirà sent— un exemple d’entrega, generositat i amor per la feina i per la família. Mai no va posar una cosa per davant de l’altra: va viure fent créixer l’empresa alhora que cuidava, amb una estima infinita, els seus. La seva energia era la de les dones que abracen amb la mirada, escolten amb el cor i construeixen sense demanar res a canvi.
La seva empremta queda en la seva família, en els seus fills, en Lluís i la Maria Àngels, que avui estan al capdavant del restaurant i continuen el seu camí amb la mateixa passió i esperit que els van inculcar els pares, i també en la Maria Dolors i la Hilda, que desenvolupen la seva tasca professional en l’àmbit sanitari. I queda també en tots nosaltres, que la vam tenir com a referent.
Et trobarem a faltar, Anna Maria. Gràcies per tot el que ens has donat.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari