Davant dels setanta assistents en la primera sessió del cicle Punt de Lectura, que enguany arriba a la seva 15a edició, Roc Casagran va presentar Somiàvem una illa, la seva darrera novel·la guanyadora del premi Sant Jordi. L'autor va comentar que la seva afició a recollir informació sobre tota mena d’illes va començar fa uns anys i que sempre va pensar que algun dia li podrien servir com a material literari, cosa que finalment ha passat.

Casagran va explicar que, nou anys després d’haver publicat la seva darrera novel·la, en aquesta ocasió ha intentat construir un artefacte amb una arquitectura molt meditada i que l’estructura  final, amb vuit parts introduïdes cada una amb una mena de conte relatiu a una illa, li ha permès utilitzar allò de particular que té cada illa com un material útil per a la protagonista, la Carla, en l’intent d’entendre’s ella mateixa i de fer-se entendre. Cada illa és una metàfora.

Plantejada com una carta confessional adreçada a l’Oscar, la parella de la Carla, Somiàvem una illa parla de dols i de com els vivim. «En aquest temps d’internet i de les xarxes socials el fet d’escriure una carta és símbol de desconnexió i de pausa. És com viure en una illa que t’empeny a continuar» va explicar.

El fet que la veu protagonista del relat sigui la d’una dona que ha passat un parell de sotracs importants i que decideix obrir-se en canal amb la seva parella després de massa temps d’haver-se aïllat en ella mateixa durant temps, com si fos una illa solitària, sense cap arxipèlag on aferrar-se, és un fet que ha cridat l’atenció però segons va comentar: «vaig escollir el punt de vista d’una dona perquè em va semblar més interessant pels temes que tocava. Era un repte però crec que el resultat és prou versemblant».

Aquí les illes són una excusa per reflexionar sobre la solitud, el compromís, la comunicació i la incomunicació i des d’una posició optimista l’autor defensa que l’amor és qui mou el món. «Vull que els lectors s’emocionin. Tots desitgem estimar i ser estimats i per això he construït un text en el qual hi ha espai per a l’esperança, la tendresa i l’amo» va precisar.

En la novel·la es plantegen temes d’actualitat com el de la turistificació o l’excés de turisme, els efectes del canvi climàtic o la no-independència. Temes aquests que ens preocupen i ens condiciones i que aquí s’aborden amb un punt d’esperança. «Jo escric perquè veig que hi ha moltes coses que van malament. En aquesta ocasió he volgut parlar de dols personals i de dols col·lectius però ho he fet des de la convicció que sempre hi ha d’haver una escletxa per l’esperança i un dels puntals de la novel·la és l’amor en tots els sentits, no només el de parella, sinó també d’amics, de família...»

Divendres vinent 11 de juliol, en la segona sessió d’aquesta 15a edició del Punt de Lectura, serà el torn de Marta Orriols, que ens parlarà de la seva darrera novel·la, A l’altra banda de la por.