Un estudi sobre les platges del litoral català ha conclòs que la Costa Brava és la zona amb menor presència de microplàstics. L’altra cara de la moneda és la platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragonès), on s’hi ha trobat la major concentració d’aquests elements contaminants. En concret, 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que duplica la de la segona pitjor  de la llista, la platja de la Badia del Fangar, al Delta de l’Ebre (1.100 microplàstics per cada quilo de sorra).

La investigació ha anat a càrrec del grup de recerca TecnATox de la URV (Universitat Rovira i Virgili), que ha analitzat una cinquantena de platges del litoral. Ha estat una anàlisi que ha abastat els 580 quilòmetres de costa des del cap de Creus fins a Vinaròs. El grup de recerca de la URV fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que això té per la salut. 

TIPUS DE SORRA. Els investigadors han trobat una explicació al perquè hi ha menys concentració de  de contaminants a la Costa Brava. El motiu és que «la sorra és més gruixuda i això fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina», argumenta la investigadora Nora Expósito. En un altre àmbit de l’estudi, el grup ha quedat soprès per les dades de les platges de Barcelona. Tot i tractar-se de la ciutat més poblada de Catalunya, les seves platges tenen menys microplàstics que d’altres més al sud com Castelldefels, Vilanova i la Geltrú o bona part de la Costa de Tarragona.

L’estudi impulsat per l’equip de TecnATox ha posat en pràctica una tècnica innovadora en la recollida de mostres que ha resultat ser més econòmica i fiable. S’ha basat en la detecció de microplàstics a través de la fluorescència. Això fa brillar els petits fragments i la detecció és més ràpida i visual. Amb la recerca feta, l’equip creu que els plàstics són els contaminants xenobiòtics més abundants de la Terra».