En el món de l’esport hi ha imatges icòniques que representen de manera il·lustrativa la  vàlua del col·lectiu. A tocar de l’Aeròdrom d’Empuriabrava en trobem un exemple sòlid quan la gent del Rugbi Club Alt Empordà, siguin joves o experimentats, practiquen o competeixen adoptant la forma d’una melé. Es tracta d’una de les jugades més característiques d’aquest esport, en aquest cas realitzada per la davantera, i té un objectiu precís: tornar a començar el joc, o reiniciar-lo, a través d’una lluita de la possessió de la pilota ovalada. La tècnica, la coordinació i, evidentment, la força, en són els baluards. 

Però no només es poden executar al terreny de joc, les melés. Almenys, metafòricament. El mateix club alt-empordanès ha viscut una temporada 2023/24 fent pinya per reiniciar el projecte. Per consolidar-lo i reforçar-lo. «Si hagués de descriure aquesta temporada amb una paraula utilitzaria aprenentatge», subratlla Anna Ferrusola, capitana del sènior femení.

I sap molt bé del que parla. Les Valkirias –així és com es coneix el primer equip femení– van resseguir el curs passat un camí farcit de matisos:  de començar amb una plantilla generosa (complementada amb noies dels Senglars de Torroella de Montgrí)  i classificar-se per jugar Primera Catalana (van acabar renunciant a la plaça al considerar que calia consolidar el projecte, primer de tot) a acabar la temporada amb nombroses baixes per lesions o a causa de maternitats. «Vam haver d’aprendre a jugar essent menys», apunta Ferrusola. 

En el cas del sènior masculí, que recentment ha canviat el seu nom de Gripaus (que ara serà l’equip de veterans) a Rucs, també s’han alçat els fonaments per a un creixement futur. A l’inici de temporada no hi havia prou jugadors per fer equip, i la fita d’aquest any ha estat clara: reconstruir el conjunt. A banda de jugadors que han retornat també s’hi ha afegit un grup de nois de Castelló d’Empúries, la majoria sense coneixements previs de rugbi, i tots plegats han fet que l’optimisme torni a impregnar el discurs: «La idea és que hi torni a haver sènior masculí l’any vinent», diu Ferrusola, que encoratja futurs jugadors i jugadores a conèixer aquest esport de la mà del club empordanès: «Tothom és benvingut, necessitem més gent». 

EL PES DEL PLANTER. Més enllà dels sèniors, que representen el present, l’estat de salut de l’entitat es determina a través dels joves valors. En aquest sentit, ja fa temps que el Rugbi Club Alt Empordà treballa per enfortir el planter, i en aquests moments compten amb una escoleta que ha duplicat els seus membres fins a arribar a la vintena de nens i nenes. L’objectiu, per a la temporada vinent, és fer-la créixer lleugerament: entre 25 i 30 jugadors i jugadores. 

I l’objectiu, també, és projectar l’esport. I fer-ho especialment des de baix, amb les noves generacions. Així doncs, el maig es va organitzar una trobada amb 300 nens i nenes, i el club, tal com apunta el president, Luis Losantos, es manté ferm amb el «compromís de l’escoleta, que volem potenciar ampliant el nombre d’entrenadors i proposant una persona per gestionar el contacte regular amb escoles i instituts». 

DAMUN LA SORRA. El tarannà inquiet del club es nota també a l’estiu a la sorra de la platja. Aquest juliol, el club ha organitzat el vuitè Torneig de Rugbi Platja d’Empuriabrava, esdeveniment que ha congregat 17 equips (10 femenins  –gairebé s’han duplicat– i 7 masculins), la xifra més alta assolida fins ara. Un baròmetre, en certa manera, de l’interès creixent cap a aquest esport.