Diumenge l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries va celebrar la segona part de la Fira del Camp a la Taula. Una celebració impulsada pel mateix museu, la Cooperativa Agrícola de Castelló d‘Empúries i el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, que ha comptat amb un munt d’activitats: un mercat amb prop de quaranta parades a la plaça Joan Alsina, un taller familiar d’elaboració de galetes i panets amb blats antics, un espectacle de titelles, i demostració de sega; «unes propostes que sempre agraden i que quallen amb el públic», explica la directora de l’Ecomuseu Farinera, Carme Gilabert.

Una autèntica jornada en honor del blat i la farina coronada amb la inauguració d’una exposició ben especial: «Barres i rocs. Fleques i pastisseries de Castelló d’Empúries». Una mostra que recorre el passat històric d’aquests establiments amb fotografies familiars, objectes recuperats, embalatges de les especialitats i records rescatats. La idea va sorgir arran d’un comentari del regidor Antonio Martín Teniente, que va treballar com a flequer durant 35 anys en empreses com la Pastisseria Mallol de Castelló d’Empúries, La Fleca de Castelló d’Empúries i Panificadora Empuriabrava. «No sabíem si el tema donaria per molt, però vàrem començar a fer recerca entrevistant aquelles famílies i persones», detalla Gilabert. De mica en mica van anar veient que el tema no només donava, sinó que comptaven amb la col·laboració mateixa dels interessats, que han cedit voluntàriament diversos objectes. «Hem construït l’exposició amb alguns objectes propis del museu, com pales i algun panissor, però comptem amb objectes cedits per les famílies com un llaurador, un termostat per regular la temperatura dins del forn, una bàscula, material divers de packaging i fins i tot la porta del forn de la Fleca Reig de Castelló d’Empúries», explica Gilabert.
La mostra recull el període comprès entre finals del segle xix i l’actualitat. S’han trobat fins a 22 negocis al llarg d’aquest període, tot i que en l’actualitat «només queden dues fleques que elaborin el seu propi pa. És una llàstima que es perdi això en un poble com Castelló d’Empúries, que ho té tot. Pagesia que sega el blat, tenia la farinera, que es feia la farina i les farinetes, i les fleques i pastisseries», lamenta Gilabert, que afegeix: «precisament la Fira del Camp a la Taula vol reivindicar i posar en valor aquest producte i també aquests oficis».

ALTRES TEMPS. La mostra posa de manifest com ha anat evolucionant el negoci de les fleques i pastisseries amb el pas del temps. Antigament l’ofici s’aprenia a casa d’un altre flequer, i era habitual que l’home treballés en l’elaboració del pa i la dona, a la botiga venent el producte. «Era una feina molt dura, havien de portar les fustes de pi per escalfar el forn, i després carretejar-ho fins a la botiga», apunta Gilabert.

Fins a finals dels anys seixanta no va arribar la primera mecanització, que va permetre comprar maquinària. La implementació de la tecnologia ha fet que «avui en dia l’ofici sigui més amable, tot i que continua sent un ofici dur».