De la mateixa manera que hi ha moltes maneres de guanyar, indefectiblement també hi ha un fotimer de tipus de derrota. La que es va viure dissabte passat a l’Estadi de Vilatenim és una d’aquelles desfetes doloroses. No pel resultat, que també, més aviat perquè va arribar després d’una pluja d’emocions, un ruixat que finalment va caure damunt l’ànim blanc-i-blau sense aixopluc.
La comesa no era senzilla. El Figueres havia de capgirar un 3 a 1 en contra davant de l’Atlètic Lleida, que s’havia imposat en el partit d’anada a terres de Ponent. I, certament, el context inicial del partit de tornada de dissabte no era gens encoratjador: els lleidatans, superiors a la primera part, van arribar al descans amb un avantatge de 0 a 1 –gol de Keonwoo al 36’–, un resultat que deixava l’eliminatòria molt costeruda per part dels interessos empordanesos.  

Als figuerencs només els hi valia anar a l’atac. I l’entrenador Roger Vidal n’era ben conscient: va introduir un triple canvi per remoure la part ofensiva. No obstant això, al 48’ arribava un nou gerro d’aigua freda: Samba, amb una centrada enverinada, posava el 0 a 2 a l’electrònic. La remuntada semblava un impossible, feien falta quatre dianes per igualar-la. 

Però els blanc-i-blaus, empesos pel caliu d’un públic entregat, no van defallir. Khalid, amb una rematada de cap (60’), va establir les bases d’una remuntada fugaç que es va completar amb un xut inapel·lable d’Ousman (71’) i una nova diana de Khalid al 78’. En aquesta fase del matx la superioritat dels de casa era palesa, i de fet van estar a punt d’igualar l’eliminatòria amb una ocasió molt clara de Pep Vergara, però en aquesta ocasió el porter visitant va neutralitzar el que hauria estat, possiblement, un gol decisiu. Ho va convertir en una acció decisiva, perquè de l’hipotètic 4 a 2 es va passar a un definitiu 3 a 4: Chiné va marcar de falta directa al 82’ i Motes, ja en temps afegit, va sentenciar. 

Amb el xiulet final s’acabava un partit d’anades i vingudes. No només damunt la gespa, sinó també a l’interior de cadascú. Un enfrontament carregat d’emocions que es va cloure amb la germanor entre el bloc unionista i els aficionats locals. No es va complir el somni, però es va reivindicar el vincle.