Gairebé tots els elements meteo­rològics en aquesta setmana del tret de sortida de les Fires i Festes de la Santa Creu. Dies després d’unes tramuntanades que van fer la guitza als firaires —i a aquells que volien atraccions—, divendres, dissabte i diumenge la pluja va fer acte de presència. Però la festa no es  va aigualir i queden encara dies d’activitats i el final de diumenge 5, amb el piromusical.

Pel que fa a aquests dies, algunes activitats com ara les sardanes amb la Selvatana (dissabte al matí) es van traslladar a cobert, en concret al pavelló Rafael Mora. Diumenge, els actes del Dia Internacional de la Dansa es van celebrar al Teatre El Jardí, també per la pluja.

Tot i això, van lluir els actes de dissabte a la tarda, els de l’arrencada de la festa major i els de viure l’ambient al carrer. Seguiment important de la Tramuntakada, de la tradicional vestida de la Monturiola i també de la plantada de gegants, la cercavila i el ball de seguici. Tot plegat va viure el punt àlgid amb el pregó des del balcó de la plaça de l’Ajuntament. Un pregó a càrrec del periodista Carles Pujol (vegeu pàgina 8 i pàgines 18 i 19) amb la complicitat de l’ambient de la plaça i del balcó consistorial. En aquesta balconada, presidida per l’alcalde, Jordi Masquef, hi havia regidors i també exalcaldes. En concret, l’exalcaldessa Agnès Lladó i els exalcaldes Joan Armangué i Marià Lorca. També vivia l’ambient l’exalcaldessa Marta Felip des de l’edifici municipal. Després del pregó, el tradicional Txupinasso, la màgia de la Nit del Foc al Parc de les Aigües i, més tard, la música a l’escenari del Rampell, amb Banda Neón i el Pony Pisador.

SOC DE FIGUERES. L’alcalde donava pas al pregó de Fires, de Carles Pujol, destacant abans que aquest any els gegants Gala i Dalí han fet 25 anys i han estat repassats «per lluir al màxim». I és que el 28 de setembre també commemoren els 50 anys de l’obertura del Teatre-Museu Dalí. Fent una enumeració de diferents activitats de la Santa Creu, Masquef també  va parlar de les entitats i de les persones com «l’ànima de la nostra festa major». D’altra banda, demanava col·laboració de tothom en el sentiment de pertinença a la ciutat i posava com a exemple el pregoner: «Ell sí que va per tot arreu i amb el cap ben alt i orgullós de dir: “soc de Figueres”».