Tot i que històricament l’enemic número u dels viticultors, i de bona part dels agricultors alt-empordanesos ha sigut el senglar, en els últims anys la proliferació del cabirol també ha posat en alerta propietaris i administracions. Cada cop n’hi ha més, i els encanten els brots verds que floreixen a les vinyes per aquestes dates. Per això, per intentar evitar que amb el temps els danys vagin a l’alça, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en marxa una prova pilot a quatre municipis de la comarca.

Aprofitant precisament que la primavera és una de les èpoques predilectes dels cabirols a les vinyes, han començat a aplicar un repel·lent de cèrvids en diverses propietats d’Agullana, Capmany, Cadaqués i la Selva de Mar. Es tracta d’un assaig que ja s’havia fet a Tarragona, i a la zona de Santa Pau amb el fesol, i que ara volen comprovar si és viable a l’Alt Empordà.
Tal com explica la tècnica de la secció d’Activitats Cinegètiques dels serveis territorials d’Acció Climàtica a Girona, Maria Bertran, l’acció consisteix a ruixar els ceps del perímetre de les vinyes amb un producte natural que redueix l’interès del cabirol a l’hora de consumir els brots perquè afecta tant el gust com l’olor. «L’apliquem amb dispersió, de tal manera que queda a la superfície de les fulles i això genera aquesta barrera olfactiva i gustativa que protegeix tot el perímetre de la zona tractada», explica Bertran.

Malgrat que fins al mes de juny no se sabrà si la prova ha funcionat o no, Bertran avança: «Hem fet unes primeres inspeccions i en principi els resultats que estan sortint són bastant satisfactoris». De moment, durant la primavera faran una aplicació mensual i a l’estiu, per mantenir els cabirols a ratlla, instal·laran uns difusors que deixaran anar olor però no tocaran directament les fulles ni el raïm per no perjudicar la producció.

MÉS ACCIONS. Aquesta prova s’emmarca en la Taula de Cogestió de la Vinya, que forma part del Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques. La Generalitat el va impulsar ara fa tres anys, i abasta tota la plana de l’Alt Empordà, des de les Salines fins al cap de Creus, incloent la zona de l’Albera. Es tracta d’un organisme que agrupa tots els agents implicats en la problemàtica, des dels pagesos fins als caçadors, passant per administracions locals i organitzacions agràries, a part del mateix Departament, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, i totes les DO de Catalunya. «És un conglomerat de gent que és imprescindible, i treballem col·laborativament per aconseguir aquest objectiu final, que és que els vinyaters no s’hagin de preocupar, o ho hagin de fer el mínim possible, d’aquesta problemàtica», explica la directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica a Girona, Elisabet Sánchez. 

La mateixa Sánchez recorda que durant tot aquest temps han treballat en diverses mesures i estratègies per intentar combatre els danys que els senglars i cabirols provoquen a les vinyes. I aquí, després de fer una primera anàlisi amb la DO Empordà, han dividit la comarca en quatre zones de treball de diferents característiques que inclouen 51 àrees privades de caça. Fins ara, a part d’aquesta prova pilot, també s’han ampliat els períodes de caça, s’han articulat tràmits administratius que permetin agilitzar la demanda d’autoritzacions especials, s’han instal·lat caixes trampa en diverses zones i s’han reforçat les relacions entre vinyaters i caçadors.

DANYS A L’ALÇA. Des de la DO Empordà, la presidenta del Consell Regulador, Carme Casacuberta, es mostra satisfeta d’aquesta nova iniciativa, però avança que necessiten «seguir reclamant unes accions més contundents en aquest sentit, amb uns recursos econòmics i reglamentaris que ens ajudin realment a posar fi a aquesta situació i a un control molt més gran». Casacuberta lamenta que «en els últims anys la sequera ha fet que la situació s’agreugi encara més», perquè «els animals no tenen aigua per subsistir i llavors busquen aquests recursos a les nostres vinyes», i assegura que «les mesures de moment no han sigut prou efectives» perquè «l’agreujament ha sigut més important que les solucions». 

En aquest sentit, la portaveu de la DO Empordà explica que, si els anys 2016 i 2017 (quan es van començar a quantificar els danys provocats per la fauna cinegètica) es van perdre uns 200.000 quilos dels 8 milions que s’havien de produir, actualment ja se n’estan perdent uns 500.000. «És a dir, que ens estem movent al voltant d’un 6 o un 8%».