Ampliar la capacitat de la conca de la Muga, que l’agricultura no tingui cap més restricció per sequera que la resta de sectors, una reestructuració en la direcció d’abastaments de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un canvi de nom en la conselleria (que tornarà a incloure els mots agricultura i ramaderia) o un nou ajut per als productors de cereals que no han pogut regar. Són alguns dels compromisos que el Departament d’Acció Climàtica va signar dijous a la tarda després d’una reunió maratoniana amb els representats de les organitzacions de productors i ramaders de Catalunya. I són els compromisos que van posar fi a un nou tall viari de l’AP-7 i l’N-II a l’Alt Empordà que, en aquest cas, es va allargar més de tres dies i va tornar a saturar la comarca. 

Oficialment els pagesos s’havien convocat dimarts al matí, però per evitar enfrontaments amb els Mossos, a l’Alt Empordà van buscar l’efecte sorpresa i van tallar la carretera i l’autopista en els dos sentits de la marxa la matinada de dilluns a dimarts. Amb l’objectiu de bloquejar el pas fronterer, es van instal·lar al terme municipal de Pontós equipats per quedar-s’hi «de manera indefinida». I amb la indignació acumulada de les últimes setmanes, van intensificar el to de les protestes. El buidatge de camions que portaven fruites i verdures del Marroc o la plantació d’un pi de 10,5 metres al bell mig de l’AP-7 (amb el corresponent sot a l’asfalt) en són només alguns exemples. Però tampoc hi va faltar espai per a la solidaritat o per a l’entreteniment, com ho demostren l’arribada de pagesos de la Catalunya del Nord o de simpatitzants de tota la comarca, o els concerts que l’Orquestra Di-versiones i Plukass van fer durant les protestes.

Finalment, a la nit de dijous a divendres, després de més de 70 hores al peu del canó, van aixecar uns talls que ja feia tres dies que també generaven efectes secundaris molt més enllà dels punts afectats (les vies d’accés a Figueres es van col·lapsar, i municipis com el Far d’Empordà o la mateixa capital van veure com diversos tràilers que volien esquivar els talls s’encallaven als seus carrers (vegeu pàgina 6). I encara que els pagesos marxessin cap a casa («a contracor» i amb la promesa de tornar «amb més força» si no es compleixen els acords), les tasques per treure les deixalles i reparar tant l’AP-7 com l’N-II es van allargar durant tot un dia. Divendres al vespre es van poder reobrir les vies, però a l’hora de tancar aquesta edició els operaris encara treballaven per arranjar les tanques malmeses.