Al nord de la Costa Brava hi trobem un dels pobles amb més encant i contrastos de l’Alt Empordà: Colera. El seu terme està situat entre valls, i aquesta característica geogràfica la fa diferent i única respecte a altres poblacions properes. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Colera ha editat una guia pràctica per redescobrir totes les seves valls a través d’itineraris i senders que recorren els 15 quilòmetres de terme municipal. Destaquen propostes per conèixer els monuments megalítics com ara el dolmen de Puig d’Esquers o el de Mas Patiràs. També hi trobem els itineraris GR 92 i el Camí de Ronda, que condueixen a descobrir búnquers i canons, i és que Colera ha tingut un paper molt important al llarg de la història, des de l’època dels pirates fins a les trinxeres de  la Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. 

EL SEU LITORAL. Colera ha sabut mantenir l’essència de poble i les característiques abruptes de la seva geografia. És per això que avui és un dels municipis amb les platges més verges i plenes de natura del nord de la Mar d’Amunt. Còdols, sorra gruixuda i grisa, espais de sorra fina i pins dibuixen les sis platges del terme municipal de Colera: cala Rovellada, platja d’en Goixa o dels Morts, platja Carbassó, platja de Garbet, platja de les Assutzenes i platja del Borró (aquesta darrera és nudista).

EL TURISME. La proximitat fronterera fa que avui Colera sigui un dels atractius turístics del país veí. I és que només deu quilòmetres separen Colera de França. En l’actualitat, el gran gruix del seu motor econòmic prové del turisme, ja que l’agricultura pràcticament ha desaparegut.  Antigament, la major part de la població colerenca es dedicava a la vinya i l’olivera i a tenir cura de les feixes i de la terra, però la fil·loxera  i la gran glaçada també van marcar un abans i un després en l’activitat. Amb el pas dels anys, la població va créixer notòriament  gràcies a l’arribada del ferrocarril, un fet que va traçar el seu futur com a municipi turístic. Com hem dit, Colera és una població de contrastos i podríem considerar que el seu final de trajecte ferroviari és un dels més bonics, ja que el viaducte té una alçada de fins a 20 metres sobre el nivell de la vall i la vista és excepcional. Una dada curiosa de la construcció ferroviària és que va inaugurar-se el 1878, però un any abans, el 1877, un episodi de forta tramuntana va enderrocar les vies. A tocar de l’estació trobem la plaça Pi i Margall, i un dels seus atractius és l’arbre, un plataner centenari que la presideix des de 1898. També com a anècdota, qui n’era l’alcalde llavors, Pere Homs, va fer plantar tretze plataners més, però van haver d’arrencar-los perquè dificultaven el pas de carros i carretons.