La història de la vall de Molinàs i el molí desaparegut el 1920

Molinàs és un nucli de població de Colera que es troba a només quatre quilòmetres de la vila. En aquest nucli va viure-hi una comunitat estable fins a l’any 1956, però avui dia només hi queden quatre de les vint cases que hi havia. Es mantenen les ruïnes del castell-mas de Molinàs, construït entre els segles xi i xix, el qual va ser una masia fortificada propietat de diferents personatges que, segons apunten, van marxar per por als bandolers. Anys més tard, va servir de refugi per a la gent del poble durant la Guerra Civil. Al seu pas hi trobem la riera de Molinàs, que anys enrere havia alimentat un molí que va quedar enrunat per l’aiguat de 1920.

Construccions megalítiques del quart mil·lenni aC

Colera té molts anys d’història. És per això que des del cim de Puig d’Esquers, un dels miradors del terme, es poden visitar dos dòlmens, construccions megalítiques de quarsita i pissarra que daten del quart mil·lenni aC. Es manté el dolmen sencer a Mas Patiràs, descobert l’any 1986, i dues restes al pla dels Capellans, d’època neolítica. 

El pont del ferrocarril: un viaducte de vint metres i cinc trams

Com hem dit, l’arribada del ferrocarril va marcar un abans i un després del poble de Colera. L’estació va ser inaugurada el 20 de gener de 1878 arran de la posada en marxa del tram que unia Figueres i la frontera francesa. Va ser dissenyat per Gustave Eiffel i és considerat una de les obres d’enginyeria civil més destacades de Catalunya.

Búnquers i canons. Colera va ser zona de pirates i trinxeres

Colera ha despertat l’interès literari en més d’una ocasió, ja que hi ha diferents llegendes de pirates i corsaris que volen en l’imaginari d’alguns. El que sabem del cert és que també hi ha búnquers i canons, i alguns fins i tot es poden visitar. Pel que fa als canons, n’hi ha dos i daten de 1789. No se’n coneix l’origen, però algunes fonts apunten que podrien ser de tres vaixells espanyols que van naufragar davant les costes del cap Ras l’any 1793, durant la Guerra Gran contra els francesos. Un altre vestigi que hi trobem són els búnquers construïts entre el 1942 i el 1950 que formaven part de la línia P, l’organització defensiva dels Pirineus.