Mes de 30 hores de bloqueig viari a l’Alt Empordà van col·lapsar la circulació per la comarca i pràcticament la va dividir en dos. I és que d’entrada els conductors van anar trobant vies alternatives per franquejar la zona compresa entre Vilademuls i Figueres, però amb el pas de les hores aquestes vies (entre les quals hi havia, per exemple, la variant de Borrassà a l’N-260) també es van col·lapsar, i s’hi van formar cues quilomètriques. Eren els efectes de la revolta pagesa que entre dimarts i dimecres va portar les seves reivindicacions al nostre territori amb l’objectiu d’interrompre el trànsit transfronterer. I com tota revolta, aquesta també té la seva crònica...

Just una setmana després que els agricultors i ramaders tallessin l’AP-7 i l’N-II a l’alçada de Medinyà (un tall que també va tenir efectes directes a l’extrem nord de l’Alt Empordà), els tractors van tornar a les carreteres. El dia marcat era dimarts, i els punts catalans que volien bloquejar, els tres principals punts de distribució del país: el port de Tarragona, Mercabarna i la frontera francesa.

A l’Alt Empordà, la convocatòria era a les set del matí a l’encreuament entre l’N-II i l’AP-7 a Pontós. I després de protagonitzar marxes lentes per diversos punts de les comarques gironines mentre arribaven a destí (van arribar, per exemple, dues columnes des d’Orriols i des de Santa Llogaia d’Àlguema), poc abans de les vuit els manifestants van entravessar desenes de tractors a l’N-II (entre Pontós i Vilamalla). Amb la carretera nacional tallada, es van dirigir cap a l’autopista a través d’un caminet que travessa diversos camps. I allà van fer un primer intent de tall, però diverses unitats de la brigada mòbil i dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra els van fer fora, i van muntar un cordó policial per evitar una nova invasió. 

Però amb la constància que caracteritza uns treballadors de la terra que, a més, n’estan fins al capdamunt de burocràcia i menys­teniment, el grup no es va arronsar, sinó que es va fer més fort. I cap a dos quarts de deu van aconseguir accedir a l’AP-7 a Pontós mateix, just on l’autopista creua per dalt l’N-II, i la van tallar en els dos sentits de la marxa. Ja equipats per passar-hi hores i hores (duien focus de llum, sacs de dormir, tendes de campanya i alguns fins i tot havien equipat remolcs amb matalassos per passar-hi millor la nit), van muntar barricades entravessant troncs, pneumàtics, palla, cables i deixalles a la via, hi van entrar alguns tractors perquè no els tornessin a desallotjar i van muntar el campament en un camp del costat. I a partir d’aquí, a esperar...
A esperar que els governs català i espanyol es comprometessin a reduir-los la burocràcia diària, a flexibilitzar les mesures antisequera i a posar fi a la competència deslleial que els provoquen productors extracomunitaris.

Mentrestant, van fer arrossades, fideuades i calçotades, van muntar graelles al mig de la via, van escoltar música, van jugar a cartes, es van reunir en assemblees i van parlar molt. Van tenir unes quantes hores per fer-ho, mentre alguns representants d’Unió de Pagesos i del moviment Revolta Pagesa negociaven intensament amb les autoritats d’alt nivell per intentar amainar una situació, la del sector, que ha esdevingut insostenible. I quan dimarts a la nit el port de Tarragona i Mercabarna ja van quedar alliberats, l’Alt Empordà es va mantenir com a punt fort de la protesta.

Finalment, dimecres havent dinat van obtenir el compromís de la Generalitat de flexibilitzar les restriccions d’aigua i d’agilitzar les qüestions burocràtiques, i del Ministeri d’Agricultura de rebre’ls en una reunió aquesta propera setmana. I una nova assemblea va decidir donar un vot de confiança a aquests compromisos i aixecar el tall. Això sí, advertint les administracions que si no es compleixen aquests compromisos, el proper dia 28 tornaran al carrer i s’hi estaran tant de temps com calgui.

Cap a les quatre de la tarda els tractors van començar a desfilar, escortats pels Mossos d’Esquadra, però darrere seu van deixar diversos desperfectes que calia reparar i, a l’altra banda de la frontera, unes retencions quilomètriques que van arribar fins a Narbona, a 100 quilòmetres de la Jonquera (el Govern francès mantenia el pas de camions tancat des de dimarts al matí). La normalitat total es va restaurar dijous al vespre.