Els estudis sobre taurons endegats pel Departament d’Acció Climàtica, conjuntament amb el centre d’immersió Sotamar de Cadaqués, confirmen el canó del cap de Creus com a zona «estable» de cria de tintoreres (o taurons blaus) i un dels únics indrets del Mediterrani occidental on es reprodueix aquesta espècie en perill d’extinció. Entre finals de primavera i mitjans d’agost s’hi han observat uns 90 exemplars, 10 dels quals eren nadons d’entre 35 i 45 centímetres. Els estudis constaten també que els naixements es concentren entre mitjans de juny i de juliol. I que un cop neixen, els taurons ja estan completament capacitats per valer-se per si mateixos. Després, la majoria dels exemplars adults marxen.

El projecte es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d’immersió Sotamar, Jordi Riera, que és un apassionat dels taurons. Entre el 2020 i el 2021 va albirar els primers exemplars, i a partir del 2022 va decidir fer un estudi ben fet amb dues biòlogues i sortides regulars. Entre els mesos d’abril i setembre va fer un total de 54 sortides, durant les quals atreia els exemplars amb vísceres de peix.En va observar més d’una seixantena, i el fet que molts fossin cries o juvenils ja va apuntar la possibilitat que fos un punt de cria d’aquesta espècie.
La proposta va despertar l’interès de la comunitat científica i del Departament d’Acció Climàtica. I aquest 2023 s’han unit per treballar-hi conjuntament. Entre finals de primavera i mitjans d’agost s’han fet una cinquantena de sortides i s’han observat unes deu cries d’aquesta espècie d’un total de 90 exemplars.  Unes dades que, segons el responsable d’espècies invasores i projectes de conservació d’Acció Climàtica, Jordi Ruiz, són «extraordinàries». «Els taurons tenen unes gestacions de 12 mesos. Per tant, quan venen aquí, coincideixen les dues coses: els parts i la reproducció», explica Ruiz, que afegeix que això passa en llocs «molt concrets».

PREVEUEN MÉS OBSERVACIONS. Ara el Departament vol ampliar el coneixement sobre els moviments que fan i el seu comportament mitjançant vigilàncies des d’embarcacions, amb atraients i observació directa. Això permetrà desenvolupar un sistema de cens i monitorització interanual i fer seguiments. I és que després de les observacions i dels naixements, cap a mitjans de juliol els perden la pista. «Nou de deu ja no els vam veure més», explica Ruiz, que diu que no saben si s’amaguen en aigües més profundes o si busquen altres zones després de les primeres setmanes. 
Això és el que ara volen investigar. I per fer-ho, Acció Climàtica està començant a col·laborar amb els pocs equips que treballen actualment amb taurons a Catalunya, com són l’Institut de Ciències del Mar, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, CatShark i la Fundació Barcelona Zoo.

La segona fase de l’estudi, que s’engegarà el 2024, tindrà un cost de 50.000 euros. La intenció és continuar amb les prospeccions, però també marcar alguns exemplars i intentar agafar mostres de teixits. «Volem veure els moviments que fan els que es reprodueixen aquí i intentar veure on viuen perquè estem començant a veure que potser els riscos més grans que tenen per a la seva supervivència són fora de les aigües catalanes», remarca Ruiz.

VIUEN EN AIGÜES PROHIBIDES. La majoria de la informació que es té sobre els taurons prové de l’activitat pesquera i té poc a veure amb els animals observats en el seu medi. I és que les espècies de taurons que viuen a Catalunya, com la tintorera, habiten en aigües profundes.
Un estudi fet per investigadors europeus de diferents països que va marcar desenes de tintoreres amb emissors de satèl·lit mostra que és molt estrany que s’acostin a aigües de menys de 100 metres de profunditat. Per tant, la major part dels exemplars que es poden observar molt ocasionalment a les platges o bé hi arriben ferits o o bé es tracta d’individus que han arribat morts o malalts a la costa.

Però per què el canó del cap de Creus? Doncs els investigadors creuen que el golf de Lleó és un indret predilecte per a aquesta espècie. De fet, també se n’han vist en un canó a la banda francesa i es té constància de l’observació d’una tintorera petita al canó de Begur. «És una zona amb relleu pronunciat que els dona oportunitats per trobar aliment i resguardar-se dels depredadors, i també té una pujada molt coneguda de nutrients», explica el responsable d’espècies invasores i projectes de conservació d’Acció Climàtica. Això la convertiria en un punt propici per a la seva reproducció perquè, un cop les cries neixen i surten a buscar aliment, tenen més opcions de trobar-ne.