Periodisme i exili. Dos conceptes que han anat lligats al llarg de la història i en la qual la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català, impulsada per l’APPEC editors de revistes i digitals i la Universitat de Girona, va voler aprofundir el passat divendres en la 1a Jornada de Periodisme i Exili. Una trobada que es va celebrar a l’Espai Port del Port de la Selva i que va reunir destacades figures nacionals i internacionals referents de l’àmbit cultural i periodístic per «reflexionar sobre el present, mirant enrere», tal com la va definir Germà Capdevila, president de l’APPEC durant la presentació de l’acte.

La trobada va arrencar amb una taula rodona, moderada per  Josep M. Ganyet, on hi van participar Milthon Robles, periodista, locutor, escriptor i activista pels drets humans; Abraham Jiménez Enoa, columnista de The Washington Post; Montse Armengou Martín, periodista i directora del programa Sense Ficció de TV3, i Josep M. Casasús, catedràtic de la UPF i membre de l’IEC. Tant Robles com Jiménez, hondureny i cubà respectivament, van narrar la situació de persecució, vexacions, amenaces, pressions i fins i tot segrestos que van patir fins que van aconseguir sortir del seu país d’origen; «el periodisme només m’ha deixat problemes», concloïa Robles. Va agafar el relleu Armengou, que va incidir en «l’eterna lluita dels que volen fer aflorar el que passa, i els que fan el que calgui per tapar-ho».

La tertúlia va fer un gir cap a la irrupció d’internet, i les conseqüents xarxes socials, que «han servit per empoderar el poble. Per explicar què està passant. Tot i que els poders les utilitzen per reprimir, ja sigui amb fake news, comptes falsos, manipulació i fins i tot espionatge», va explicar Jiménez. Una opinió compartida per Amengou, que considera que «les xarxes han servit per democratitzar», i va reforçar el seu argument posant com a exemple el moviment Be My Voice, on es veu l’exiliada iraniana Masih Alinejad i la lluita contra l’ús del hijab al seu país a través d’un moviment viralitzat per les xarxes.

CANVI DE PAPERS. La part final de  la taula rodona va dedicar-se a les conseqüències de l’exili, on el professor Casadesús, va explicar com «la diàspora del 39 va fer que molta gent d’aquí marxés a països de Llatinoamèrica. Ara passa a la inversa». Casasús va continuar la seva intervenció interpel·lant directament Robles i Jiménez: «heu d’aprofitar aquesta nova circumstància, aprofitar aquesta veu que teniu des de l’exterior».

L’acte del matí va acabar amb el torn de preguntes del públic, on per sorpresa de tothom s’hi trobava la neta de Mallol, que va recordar la figura del seu avi i va explicar com «l’avi Pol» havia continuat defensant la cultura catalana des de Buenos Aires.

L’EXILIAT PROACTIU Els actes de la tarda van començar amb la conferència «Hipòlit Nadal i Mallol, del Port de la Selva a Buenos Aires», a càrrec de la historiadora Marcela Lucci. L’experta va desgranar la vida d’Hipòlit Nadal des de l’arribada a Buenos Aires el 1913, «des d’allà va portar a terme les seves conviccions catalanistes». Lucci va desgranar al detall la publicació creada per Nadal, Ressorgiment, des de la qual «va constituir la veu de Catalunya des de l’exterior». La revista ha estat una de les publicacions en llengua catalana des de fora de Catalunya més longeves, on narrava «no només el passat, sinó que informava sobre notícies del present de l’època, com les obres de renovació de la Gran Via de Barcelona. Així els lectors s’identificaven amb el que era la Catalunya actual», va detallar Lucci.

LA CLOENDA. El darrer acte d’aquesta primera càtedra va ser la intervenció de Marta Faixedas, impulsora de «Petjada catalana». Un projete en línia on es geolocalitzen arreu del món projectes des­envolupats per catalans al llarg de la història. Gràcies a aquesta tasca, Faixedas va desgranar les gairebé tres-centes revistes publicades des de l’exterior al llarg del segle passat, on es posa de manifest la gran importància que van tenir aquestes publicacions per mantenir viva la flama de la cultura catalana.