Que els adolescents reflexionin sobre l’ús que fan dels dispositius electrònics, que donin més valor i importància a les relacions presencials o que identifiquin els elements que poden conduir a conductes violentes a través de les xarxes socials. Són només alguns dels objectius d’una sèrie de dinàmiques que els alumnes que cursen l’educació secundària obligatòria (ESO) a l’Alt Empordà començaran a treballar en les properes setmanes als instituts i en altres punts de trobada i relació juvenil.

Les activitats formen part de la nova guia per tractar l’addicció a les pantalles que ha impulsat la Taula de Referents de Salut Jove de les comarques gironines, amb la col·laboració de l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. I tal com explica el portaveu d’aquest organisme a la nostra comarca, Agustí Puig (que és el tècnic de Joventut de Castelló), l’objectiu és presentar el document a tots els professionals que treballen amb joves, tot i que també el podran consultar els mateixos joves o les famílies.

La problemàtica no és nova, però segons el vicepresident primer del Consell Comarcal, Josep Maria Bernils, sí que en els últims mesos «ha crescut exponencialment». De fet, l’estudi que l’administració supramunicipal va elaborar sobre l’afectació que la pandèmia va tenir en els joves de la comarca ja parlava d’un augment del consum d’Internet. I l’informe INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà també revela que els percentatges de joves que fan usos variats de les noves tecnologies superen amb escreix el 90%.

En aquest sentit, la tècnica de Joventut de l’Alt Empordà, Anna Trull, relata com van detectar que, arran del confinament, els dispositius electrònics «havien passat de ser una eina de treball o de relació virtual a ser la vida dels joves». Actualment els permeten mantenir les seves relacions socials, però també els resulten imprescindibles a l’hora de fer deures o tasques, i fins i tot els fan servir per a algunes classes. 

Davant d’aquesta situació, continua relatant Trull, els mateixos joves els demanaven per què se’ls prohibien les pantalles. I a partir d’aquesta petició, i d’altres demandes formulades sobretot pels instituts (que detectaven en els joves problemes com l’insomni o l’ansietat), van decidir impulsar aquesta nova guia. Un document que, segons Puig, vol ser una eina de treball per a tots els professionals que treballen amb joves, sobretot d’edats compreses entre els 12 i els 15 anys (tot i que les dinàmiques es poden extrapolar a altres segments de població). Els objectius: «millorar el consum de pantalles o estructurar-lo perquè tingui un ús positiu i no generi totes aquestes problemàtiques», i «ensenyar a les famílies i als joves a promoure aquest ús responsable».

Per aconseguir-ho, la guia planteja fins a sis dinàmiques, que són un conjunt d’activitats estructurades (i totes provades prèviament) que tenen una durada estipulada de 55 minuts, que és el que dura una classe a l’institut, perquè es puguin incloure en l’horari lectiu. Els àmbits que es volen treballar són l’autoestima (n’hi ha dues dinàmiques), consum crític i selectiu, solitud i relacions presencials, habilitats comunicatives, i intimitat i consentiment. I a la pràctica, solen partir de visionats de vídeos que fomenten reflexions personals o grupals, jocs o debats dirigits, entre d’altres. Tot per acabar sempre amb unes reflexions finals dels joves.