Sandra Prat: «La pesca submarina em fa desconnectar»

L'esportista especialitzada en pesca submarina va rebre un dels guardons al mèrit esportiu durant la passada edició de la Nit de l'Esport de Figueres

per Jordi Nierga

Esports

Sandra Prat: «La pesca submarina em fa desconnectar»
Sandra Prat: «La pesca submarina em fa desconnectar» | Oleg Chebykin

 Amb quina sensació va rebre  el guardó al mèrit esportiu durant la passada Nit de l’Esport?
Em va fer molta il·lusió, fa molts anys que practico aquest esport i que vaig a competicions d’elit, tant a nivell català o espanyol com internacional, i veure que a través d’aquest esdeveniment es dona a conèixer que hi ha una persona a la ciutat i a la comarca que practica un esport poc conegut i que, a més a més, obté medalles, doncs em fa estar molt contenta, sí. En aquest sentit, agraeixo a César Barrenechea, regidor d’Esports de Figueres, el fet d’haver-me atorgat aquest premi.

“És un esport bastant masclista, i encara que afortunadament cada cop hi ha més dones, encara som minoritàries”

Creu que molta gent va descobrir aquesta disciplina, doncs?
Segurament, la gent va quedar una mica sobtada, sí, perquè no en devia tenir ni constància que es fessin competicions d’aquesta mena; que hi hagués una dona a la ciutat que anés a pescar en aquesta modalitat, vaja. És un esport bastant masclista, i encara que afortunadament cada cop hi ha més dones, encara som minoritàries: quan anem a fer una competició estatal, per exemple, som deu o dotze com a molt, i ja és molt, perquè al principi érem cinc o sis. 

I per què, aquest esport?
Tant el meu pare com el meu germà des de sempre han anat a pescar, i això ho he mamat des de petita: quan el pare es posava a l’aigua, quan es vestia amb la indumentària, quan veia el peix que pescava –ara un roger, ara una sèpia...–. És aquesta unió i totes aquestes coses que fas el que et fa veure que això forma part de la teva vida, ja. Al final, és com un passatemps que ja no pots deixar escapar.

Quins reptes competitius té al cap, a partir d’ara?
Doncs aquest any faré una aturada, perquè amb la meva parella tindrem una criatura i haig de veure com es maneja això (riu). Tenir un fill no ve amb cap manual d’instruccions, i evidentment a partir d’ara no podré sortir a fer les competicions que feia. En tot cas, sempre es fa alguna competició propera d’àmbit selectiu, i aniré a les que podré. Serà un any una mica complicat, vaja, faré alguna cosa, però no crec que sigui gaire lluny.

El subcampionat del món és el seu moment més àlgid, fins ara?
Doncs mira, el subcampionat del món que vaig aconseguir a Sardenya va ser un moment agredolç, perquè constava de dues jornades: a la primera  vam estar mirant zona, i el dia abans ens van deixar flotant a cinc-cents metres de la costa, per la qual cosa tot el que havíem estat mirant arran de costa –tenia localitzades tres esquerdes on hagués puntuat molt bé– no va servir, perquè a poques hores de la competició ho van canviar de cop. Al final em vaig quedar sense puntuar, al primer dia, mentre que a la segona jornada tot em va sortir rodó, pràcticament. És a dir, si no haguessin fet la restricció al primer dia hauria fet una primera jornada, i una segona, brutals. En to cas, vaig obtenir un segon lloc merescut, m’ho vaig treballar molt.

Quines qualitats ha de tenir un bon esportista de pesca submarina?
Ha de tenir un bon nivell físic i s'ha de cuidar, com a qualsevol esport. També és important cuidar els refredats, això ens afecta molt, i va bé combinar-ho amb altres esports: bicicleta, càrdio... Normalment, tot esportista de pesca ho sol fer, això: no cada dia et pots remullar el cul.

I mentalment, què li aporta?
Em fa desconnectar, posar-me a l’aigua fa que sigui jo amb aquest medi: si no estàs fina, no pesques. Has d’estar concentrada, i això fa que requereixi un esforç. Per mi és una droga. Sana, eh! (riu)

L’Alt Empordà hauria de ser una potència?
La resposta és delicada. Aquest esport a ulls de molta gent està mal vist, i s’haurien de modificar moltes coses, tot i que per sort s’han anat canviant les normes, les lleis o els pesos. És un esport molt selectiu, al final: no és posar el cul a l’aigua i pescar. La pesca submarina es fa sense cap mitjà: només amb els teus pulmons, vaja. En el meu cas, tinc molta sort de viure a l’Empordà, és un privilegi. Hi ha gent que pesca molt bé, aquí, però desgraciadament també hi ha pirates que fan que l’esport sigui mal vist. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Redifussio no oficial. El web oficial es a www.horanova.cat