Les misèries i les virtuts dels homes i les dones al descobert, al Teatre El Jardí

per HORA NOVA

El Tema, Cultura

Després d’haver interpretat el John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint La Partida, una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra, al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena) “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. La Partida arriba al Teatre El Jardí de Figueres el dissabte 18 d’octubre a les 9 del vespre, després d’un èxit rotund al Grec 2014 amb les entrades exhaurides i prorrogada.

Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. “Doncs parla, entre d’altres coses, de pares i fills. Del pare que t’ha tocat i del pare que tries. A l’obra, el pare que t’ha tocat té un restaurant i, pel que fa al pòquer, només és un aficionat, un amateur que s’ho pren seriosament, sí, però un amateur al cap i a la fi. El pare que tries de la peça és, és clar, un jugador de pòquer professional. Un personatge que, sota el suposat glamur que li atorga la seva peculiar manera de guanyar-se la vida, està tan desesperadament necessitat com els altres. I també es parla de l’amistat, de la lleialtat, de la veritat i de la mentida, de l’èxit i del fracàs. I de moltes altres petites grans coses que el joc, el fet de jugar, ajuda a revelar, a fer emergir, a posar de manifest amb contundència. Al final, sobre el feltre verd tacat de whisky, planarà en l’ambient, com el fum d’un cigarret mal apagat, una pregunta: qui ha estat l’autèntic babau de la partida?”, va explicar Julio Manrique, director de l’obra.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Redifussio no oficial. El web oficial es a www.horanova.cat