L’euro va arribar el gener del 2002, fa deu anys. Quan un cafè costava cent pessetes i un pis de 70 metres, 10 milions. Va ser Letizia Ortiz, futurible Reina d’Espanya, qui va donar-li la benvinguda al telenotícies de TVE una freda nit d’hivern. Per un país secularment aïllat com el nostre, l’euro suposava baixar del tren de rodalies d’Espanya i pujar a l’alta velocitat europea. 8 anys abans, a Maastrich, s’havia dit que Espanya no reunia les condicions per formar part de la moneda única. Havíem devaluat la pesseta quatre vegades seguides per mantenir la nostra competitivitat i això despertava suspicàcies. Un dur exercici d’ajust econòmic finalment ho va permetre. Aquells dies de benvinguda, a les papereries venien unes calculadores especials que convertien automàticament la nova divisa amb l’antiga, i a les televisions no paraven d’emetre imatges de gent traient els nous bitllets de caixers automàtics...