Durant els primers dies del mes de març de l’any 1939 la Guerra Civil espanyola estava a la fase de l’ocupació de la comarca de l’Alt Empordà per les tropes del general Franco i a poc més de dos mesos del seu acabament en tot el territori espanyol.

L’autor d’aquesta crònica va viure aquests esdeveniments a casa d’uns oncles, a Vilafant, on residia des del mes de gener de l’any anterior quan el segon bombardeig sofert a Figueres motivà que el seus pares el portessin amb els oncles. En aquell moment les últimes notícies que tenia del pare era que havia estat al front de l’Ebre, en un regiment d’Enginyers, i que també marxava a l’exili, sense cap més constància concreta.

A Vilafant també hi havia més gent de Figueres que havia fugit pels efectes dels bombardeigs i nombroses famílies de refugiats de guerra de diverses poblacions espanyoles.

Entre la gent del poble es va comentar que el president de la República Espanyola, que era Manel Azaña, havia arribat a Peralada amb tot el seu staff. Dos dies després es va dir que aleshores era el president del Govern, Joan Negrín, qui era a Figueres, on intentava reunir-se amb tots els seus ministres. Era una gran notícia política que els dos governants es trobessin a la comarca.